viernes, 26 de junio de 2015

Visió personal

Sóc una de les cooperativistes integrant de la campanya QuiManaNoPaga i us volia fer saber com em sento.
Segur que les meves paraules representen la resta de companyes i fins i tot a gent aliena a la campanya però que es pot trobar en una sirtuació similar.

Iniciem un somni ara ha fet 13 anys... educar, guiar, compartir, ensenyar, estimar... als més menuts.
Sempre he viscut la meva feina més que com una obligació, com un regal.

Al ser una cooperativa sense ànims de lucre, el meu sou ha estat de més (quan les coses anàven molt bé) i de menys (quan les coses no han anat tan bé) però ha arribat un punt on la cosa es de vergonya.
I puc dir amb majúscules que ES DE VERGONYA perque a mi em faria vergonya ser autor i partícep de la situació en la que em trobo...polítics que es creuen estar en un nivell superior que la resta, que es permetemn decidir qui pot i qui no pot, polítics prepotents i amb aires de grandesa.
Algú els hauria de dir que no són més ni menys que el poble (al qual, per cert, representen -novament vergonya-).

Un dia, m'agradaria que expliquessin als meus fills que són ells qui decideixen si poden o no fer extraescolars, si poden o no tenir festa d'aniversari, si poden o no accedir als estudis que es mereixen, si poden o no...

Tant mateix, m'agradaria que la resposta dels meus fills, i no dubto que ho seria, sigués "no patiu, perque els nostres pares ens han ensenyat a valorar el que tenim, a ser bones persones i que quan siguem grans, no volem ser els qui decidim si algú pot o no pot"

Lluitaré per ells fins el final i la meva victòria serà que amb menys ho tinguin tot: felicitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario